16.7.08

La ràdio nacional de Catalunya

Amb això que diré ara quedaré com un terrible presumptuós, però és veritat. Quan feia BUP (1984-1988) era un fanàtic seguidor de Catalunya Ràdio. Em posava el despertador a les sis del matí per empassar-me dues hores d'En Pijama, amb Carles Cuní i Francesc Xavier Viejo, esperant sobretot la secció de notícies curioses, que eren un fart de riure. I a l'institut vaig coincidir amb un parell d'amics amb qui compartia aproximadament el mateix nivell de fanatisme gairebé malaltís.
Llavors, a l'institut, com suposo més o menys com ara, es feia una setmana cultural i es feien tallers i conferències. Parlo de fa més de 20 anys. Nosaltres, fanàtics, vam insistir perquè una de les xerrades la vingués a fer en Josep Cuní, que llavors ja conduïa el magazín de matí i era el cap de programes de l'emissora. Per un adolescent fanàtic de la ràdio, portar en Cuní a Torelló era el súmmum. Teníem la Dolors Collell de tutora, me'n recordo. El vam anar a veure a Barcelona, en tren, per convidar-lo. Abans van atracar en Gilbert pujant les escales del metro.

Ens va fer una xerrada al centre parroquial, a la plaça Nova, de la qual ja no me'n recordo de res i l'institut ens va donar 10.000 pessetes per pagar-lo. Va dir que moltes gràcies, però que no les volia i que ens les quedéssim per comprar pipes. Dit així sembla que fos gairebé un desaire, però en aquell moment ens va semblar un gest que l'honorava encara molt més, davant l'admiració que li professaven aquella colla de marrecs embadalits i davant dels quals devia acabar de tenir, segurament, una de les seves primeres experiències com a star system.

Ara ve quan fardo jo. El títol de la xerrada el vam triar nosaltres: era La ràdio nacional de Catalunya. Simplement. Se'ns va acudir que estava bé que el cap de programes de Catalunya Ràdio vingués a explicar-nos el sentit d'una emissora que, al capdavall, acaba de néixer i que havia ser el referent d'emissora institucional de Catalunya, i per tant, nacional en el sentit que nosaltres ja ho enteníem. Potser va ser només una casualitat, però els programes penjats per Torelló amb el títol de la xerrada -Catalunya Ràdio. La ràdio nacional de Catalunya- sonaven bé, i poc després descobríem que va ser el missatge que es va incorporar com a marca als indicatius de l'emissora, que s'han mantingut fins avui. No diré mai que no s'hagués dit abans, però fins i tot repassant la web dels 25 anys, on hi ha l'arxiu sonor, la marca de "la ràdio nacional de Catalunya" no hi surt fins un parell d'anys llargs més tard d'haver-se fundat aquell el 20 de juny de 1983. Poc després de la xerrada d'en Cuní a Torelló.

Avui Catalunya Ràdio ha estat notícia pel relleu de Neus Bonet a l'Antoni Bassas. Admeto que la decisió em sembla força estranya, però com que tampoc tinc el fanatisme de fa 20 anys i també m'agrada escoltar més ràdios i més gent, no crec que s'hagi d'insultar apriorísticament ningú i molt menys a ella, tot i que penso que ho té francament difícil.

Però el que sí que em sembla de tot plegat, i no només per la decisió de l'Antoni Bassas de deixar-ho, és que si realment hi ha una voluntat política d'arrencar la crosta nacionalista de Catalunya Ràdio, més val que també li retirin el lema i el cedeixin a una emissora que, veritablement, se'l cregui.
Sigui dit que pas que de relleus d'històrics i líders d'audiència de Catalunya Ràdio m'ensumo que en vindran d'altres, començant per El Suplement d'en Xavier Solà. Què hi farem.

2 comentaris:

  1. Pel que veig jo dec tenir un parell d'anys menys que tu, i també vaig fer BUP i Cou a Torelló, i me´n recordo d'alguna setmana cultural. Concretament recordo que també va venir MIKIMOTO i que algú em va comentar: "Sí, però a aquest se l'ha hagut de pagar". Potser feia referència a aquest cas d'en Cuní.
    Crec que substituir en Bassas serà complicat, però s'ha d'admetre que els anys també cremen, i potser el canvi feia falta.

    ResponElimina
  2. Hola, Emili!
    No et conec però m'ha fet molta gràcia llegir el comentari. O sigui que moltes gràcies. Suposo que a aquestes alçades ni en Cuní ni en Mikimoto vindrien a fer una xerrada ni que fos per 10.000 peles en pipes...

    ResponElimina