3.9.08

Ai...


Ahir vaig veure per primera vegada la Mònica López presentant el temps a TVE-1. Ara en diuen 1 a seques. I després de sentir-la vaig estar temptat, pensant en aquest matí, a posar-me a escoltar la COPE i comprar La Razón, El Mundo, i l'ABC -tot i que aquest, últimament, potser no tant. No per res: al final del programa demanava als telespectadors que li enviïn fotos de fenòmens meteorològics, com ja es fa aquí amb TV3, i quan va donar l'adreça se li va escapar "erre té vé é ese". Mare de Déu! Els catalans ens estem carregant el castellà a Catalunya i només faltava que una catalana s'atrevís a carregar-se'l directament a Madrid i a la tele pública que representa la vertebració d'Espanya i de la seva llengua. Se l'hauria de cessar immediatament.
Consti que se'n va adonar i ho va corregir al final, però tampoc li acabava de sortir i per trobar la "uve" es va entrebancar una mica.
Això dels nervis és curiós. Tècnicament, parlar davant d'una càmera és exactament igual si a l''altra banda hi tens 40.000 persones, o 200.000, o 2,5 milions. Al capdavall, el presentador, des de la tele, sembla que s'adreci personalment a un sol espectador. Però potser els nervis van ser més per haver de parlar en castellà quan no estàs habituat a fer-ho per la tele. I consti que, tret de la ve baixa, l'accent era impecable.
De moment, el més dolent de la Mònica López a TVE és el cop de flaix que li van fer a la cara en la foto oficial de presentació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada