Des d'ahir admiro encara una mica més en Toni Albà. No ja com a actor, que no cal dir-ne res de nou respecte al que gairebé tothom coneix d'ell, sinó com a professional, com a responsable de la seva pròpia companyia i com a home de teatre en el sentit més integral del terme. Quan estàs més o menys ficat en l'organització d'una festa major te'n trobes de tots colors a l'hora de contractar un espectacle. Gent simpatiquíssima, gent menys agradable i, de tant en tant, un muntador llomat i força amargat en general que es passa el dia de mal humor, donant ordres tocant-se l'esquena i fotent bronques a tort i a dret fins i tot als de la comissió de festes que l'ajuden i a qui no coneix de res.
Ahir vam tenir en Toni Albà i la seva companyia, amb el Protocol per a camaleons. Van arribar a Sant Pere, en dues furgonetes, poc després de les 11 del matí. Actuaven a les 8 del vespre. Tot i que ho preveia el contracte, no van demanar ningú per muntar. Just els que érem allà per ajudar a descarregar tot el material, i carregar-lo a la nit. Tot el muntatge de l'escenari, que va durar sis hores, se'l va fer la mateixa companyia, els mateixos actors i els seus propis tècnics. Amb en Toni Albà al capdavant, coordinant-ho tot i amb un humor que contagiava a tothom, cantant, imitant i transmetent un bon rotllo impressionant.
Una hora abans de l'espectacle, quan ja en feia sis que treballaven i que normalment és l'hora que arriben els artistes per trobar-ho tot a punt, els actors de Protocol per a camaleons es van anar a dutxar, a canviar i a posar-se a punt per sortir a l'escenari que acabaven de muntar. Ja els esperava el públic. Van fer la funció, la gent va riure, va acabar la funció i, mentre a la pista començava la botifarrada popular, els actors de la companyia tenien un parell d'hores més de feina per desmuntar l'escenografia i empaquetar-ho tot per tornar-ho a carregar. En Toni Albà va respirar una mica abans de posar-s'hi, fent-se algunes fotos amb admiradors.
Els carregàvem les furgonetes a quarts d'una de la matinada. I continuaven cantant, escarnint, i rient. I en Toni Albà, a dins de la furgoneta, continuava coordinant l'operació i posant les caixes en ordre com segurament devia fer el primer dia que va anar de bolo.
Segurament que tot això no fa per un actor de la tele. Per això, des d'ahir, encara admiro una mica més en Toni Albà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada