16.9.09

La primera lliçó del dia

Tots els personatges d'aquesta escena són anònims, però com que donen un punt d'humanitat a la vida de cada dia, massa sovint carregada de renecs, l'explico. De fet no té gaire res d'espectacular, però ahir em va semblar tan bé que m'hi hauria quedat a aplaudir.
Simplement, quan al matí arribava a la feina vaig veure un cotxe maniobrant -amb algú a dins, evidentment- per poder aparcar en un forat relativament petit. Em sembla que era una C15. No se n'acabava de sortir, però és comprensible perquè, entre altres coses, duia la L de conductor novell al darrere. Hi insistia, però no entrava gens bé. En un d'aquells lapsus que hi ha prou marge per esquivar-lo, vaig avançar-lo i vaig anar a aparcar. Em va costar trobar lloc, de manera que vaig fer un parell de voltes al recorregut habitual i, entre tot plegat, no van passar menys de tres o quatre minuts.
Quan vaig tornar al lloc de la C15, vaig veure de lluny que encara estava intentant aparcar-la, amb una cua de sis o set cotxes al darrere. Però quan m'hi vaig acostar vaig veure que qui l'aparcava no era el conductor d'abans, sinó el del primer cotxe de la cua, amb l'acompanyant que duia, també dreta al carrer, per orientar-lo una mica mentre somreia a qui estava provocant aquell petit embús.
No va haver-hi ni una sola bocina, tot i que era hora d'anar treballar, d'arribar tard i de patir per l'horari només començar el dia.
Doncs això, un aplaudiment a tothom.

1 comentari:

Bloc anul·lat

El bloc continua derivat a: xevibardolet.wordpress.com xbardolet.blog.cat