21.1.11

Xino-xano a Xina



[Article publicat a EL 9 NOU el 14.01.11]

A partir de l’1 de febrer, a la Xina només podran escriure sobre finances i mercats de valors els periodistes que hi entenguin. Si la prohibició es fes extensiva a tot el món, i a la vista de la que tenim muntada, em pregunto qui quedaria per fer-ho. I també em pregunto, de fet, qui pretenen que escrigui sobre finances a la Xina. Haurà de ser algú que hi entengui: o sigui, algú que tingui clar que l’economia xinesa és la més pròspera del món, la que té el creixement més exponencial de tots, la que ben aviat estarà en condicions de convertir la resta del planeta en el seu mercat de cap de setmana i, per tant, la que convé no desestabilitzar. Qüestionar aquest model serà no entendre en economia, i per tant, no poder-ne parlar. Hi haurà un gran consens, a la Xina. I una gran autoestima.

Als periodistes se’ns acusa sovint de fer veure que hi entenem de tot quan en realitat no en tenim ni la més remota idea. Però és que als economistes, pobres, els passa el contrari: que malgrat el molt que hi entenen, sovint sembla que no sàpiguen de què parlen i no n’encerten ni una. És aquell mite que diu que es passen mitja vida fent pronòstics i l’altra mitja buscant on era l’error. El cert és, però, que a uns i altres ens superen les circumstàncies, i l’instint de supervivència està per sobre de qualsevol anàlisi racional de les coses.

Fa uns dies va ser a Madrid el viceprimer ministre xinès. En un altre moment hauríem parlat de manifestacions pro drets humans, pro flamant premi Nobel i pro defensa de la llibertat del Tibet. Però com que portava un xec de 5.550 milions d’euros i la idea que si a la Xina tothom prengués oli i una copeta de vi acabarien tres cops el que produeix el regne d’Espanya en un any, vam aplicar allò que més val no fer preguntes quan t’arrisques a jugar-t’hi alguna cosa més que la resposta.

Veus? Ja entenc una mica més d’economia. Ara només em faltarà aprendre xinès, que són quatre dies. No d’aprendre’l, sinó que manin. On era, que tant es vantaven d’enredar-los?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada