[Article publicat a EL 9 NOU el 29.04.11]
Em sembla que començo a entendre aquest aire de certa deixadesa en la imatge del rei d’Espanya que es critica en determinats cercles de Madrid. Diria que l’home no ha assumit que una copa seva que va donar personalment a un noi la setmana passada, amb l’encàrrec de no fer-la malbé, a hores d’ara ja no existeixi. I que des d’aquest dimecres, el que ja no recordi gairebé ningú és que hagués donat una copa.
Una vegada vaig haver de comprar entrades per un Barça- Madrid a General per a una colla de gent. Valien 3.500 pessetes, que vaig recollir prèviament de tothom menys d’un, que era periquito però que també venia. Vam quedar que no me les donaria però que, a canvi, em pagaria mil peles per cada gol del Barça. Llavors vam anar al camp i van marcar Koeman, Iván i Romario, que en va fer tres. Vaig cobrar 5.000 peles i vam sortir del camp en globus.
Dimecres vam tornar a coincidir, amb aquest periquito, gran amic meu. Em va fer una pintada a la paret del Facebook per dir que estava molt emocionat, molt. S’ha de dir que ja no és periquito. No sé si el punt d’inflexió va ser aquell gener de 1994, però el cas és que d’una manera progressiva, discreta però definitiva, es va fer del Barça. I ara és dels milers de convençuts que el Barça és el millor equip del món i que Mourinho no està enlloc més ben assegut que a la tassa d’un vàter.
Jo ho sento molt, però si s’és objectiu i s’entén la dimensió mediàtica de l’esport com un espectacle que pot arribar a fer-se art, no hi ha debat possible sobre l’hegemonia que els últims anys representa el Barça en aquest punt. Fins a l’extrem que la quantitat i qualitat de satisfaccions que ens està donant dins i fora del camp queden molt per sobre de copes i desfilades carnavalesques a què ens acabin convocant després d’aconseguir-les.
Per això, derrotar el Madrid i tot el que representa –dins i fora del camp, també– ja no és només un acte de justícia esportiva. És, sobretot, el triomf de la dignitat. Es nota, que sóc del Barça?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada