[Article publicat a EL 9 NOU el 08.04.11]
Em sap greu, però des d’aquesta setmana els independentistes hauran d’esborrar del seu catàleg de consignes aquella feliç idea que l’autonomia que ens cal és la de Portugal. He fet quatre números i no crec pas que convingui. El país veí –o el veí del veí, segons qui s’ho miri– ha hagut de demanar a Europa que el rescati de la crisi financera que l’ha portat al col·lapse: 75.000 milions d’euros per pagar deutes. Perquè ens entenguem, gairebé dos cops l’actual pressupost de la Generalitat, que deu ser d’uns 40.000 milions.
És com si a partir d’ara jo hagués de continuar sobrevivint amb el meu pressupost de sempre, i a sobre anar fent guardiola per generar en tres anys el doble de calés dels que remeno en un, per poder-los tornar i, en el millor dels casos, acabar quedant com tres anys enrere. No em veuria pas amb cor.
Posats a triar, prefereixo l’autonomia que descrivia l’altre dia Kenneth Rogoff, execonomista en cap del Fons Monetari Internacional, que deia que Catalunya, aïllada, seria un dels països més rics del món. Com a molt potser li discutiria que d’aïllats ja fa temps que hi estem, i que tot el que tenim de rics ho devem tenir d’inútils, perquè no es nota. I a sobre encara ens renyen, que és el que menys entenc.
Els països rics es riuen dels països pobres i n’hi diuen “pigs”, que vol dir porcs, i que és l’acrònim que correspon a Portugal, Irlanda, Grècia i Spanya. D’aquesta llista de quatre ja n’hi ha tres que, fins i tot essent estats, ja han hagut de demanar auxili a Europa –en total, 270.000 milions– i han passat a tenir la seva autonomia hipotecada de per vida. Hi ha travesses per veure quan s’hi haurà d’afegir el quart, del qual Catalunya forma part. De moment van dient que no, però ja es veurà. O sigui que un dels països més rics del món resulta que, ben mirat, ni que sigui com a pernil de pota negra, no deixa de ser un tros de porc. Aquest és el problema, aquesta és la crisi.
Que podria tornar a votar, aquest diumenge, a Barcelona?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada