Un monument, sisplau

[Article publicat a EL 9 NOU el 01.04.11]

Aviat entrarem en aquella època de l’any que vas per la carretera i a més de veure indicadors per ficar-te a pobles i ciutats te’n comences a trobar per anar a casaments. Solen ser cartolinetes de colors, normalment aprofitant un senyal, amb el nom dels nuvis com a pista. No sé qui ho porta, però normalment la diligència a l’hora de posar-los no és la mateixa per treure’ls. Tampoc demano que sigui després del banquet, perquè la majoria dels que en surten no estarien precisament en condicions de trobar-los. Però passats dos mesos aniria bé. Conec casos extrems de cartellets que continuaven penjats a la carretera quan el nuvi o la núvia ja s’havia penjat d’un altre; però aquest no és el tema.

El que demano és un monument al cartellet que il·lustra aquest article. El trobareu a l’accés al Sucre de Vic des de la rotonda de Can Pamplona, a l’antiga N-152. Més que res perquè aquest mes de març ha complert exactament dos anys. Anunciava una trobada de Minis el març de 2009, que va anar molt bé. L’any passat, amb motiu del primer aniversari, ja vaig tenir ocasió de comentar-ho en un altre fòrum i vaig rebre mostres d’afecte per part de força gent.

Han passat moltes coses, en dos anys. Per exemple, la pluja de l’últim parell de setmanes, dues lligues i una Champions del Barça, la nevada del març de l’any passat, dos nadals i dues cavalcades de Reis, dos mercats del Ram i dos de Música, les conferències setmanals de l’aula universitària de la gent gran, els actes centrals de campanya de diversos partits a l’auditori del Sucre, i fins i tot dues trobades més de Minis.

Tinc un amic que s’ho diu. Viu a França, però cada cop que entra a Vic i veu el cartellet que el fa girar a la dreta no ho acaba d’entendre. I llavors es desorienta perquè no en troba cap més que li acabi d’aclarir el què. Per això demanaria que el treguin, i que al seu lloc provin d’alçar un monòlit en la seva memòria. A veure si dura dos dies abans no li passin per sobre.