El discurs del rei

[Article publicat a EL 9 NOU el 09.12.11]

Com que m’ha vagat, aquesta setmana de ponts m’he entretingut una estona a revisar el discurs del rei. No el del tartamut de la pel·lícula, sinó el del rei d’Espanya de fa un any, quan va sortir per Nadal a desitjar bones festes, pau, amor i solidaritat a tothom. I ha estat divertit perquè escoltar un discurs amb efectes retroactius quan hi has acumulat l’experiència –i les notícies– de l’any que ha passat, fa que te’l miris diferent i hi vegis algun missatge subliminal.

Jo l’he trobat. Al discurs de l'any passat hi un moment, al minut sis, que renya una mica la gent que no actua de manera responsable davant la crisi. I diu, també, que ha arribat l’hora de fomentar l’exercici de grans valors i virtuts com la voluntat de superació, el rigor, el sacrifici i l’honradesa. I és just acabar de dir honradesa que se li descontrola una mena de sanglot que el convulsiona lleugerament i li mou la nou del coll; allò que si ho haguessis de dibuixar en un còmic faries un núvol de bombolletes per escriure-hi “glups, el que acabo de dir...”.

Continuant amb el tractat de semiòtica, també és curiós que en un missatge de Nadal la foto de família del rei d’Espanya a la tauleta no sigui la seva, sinó la d’un equip de de futbol. Un altre detall que pot indicar certa desorientació reial a l’hora de predicar sobre valors i virtuts que, com que potser ell també té en crisi, li fan venir el sanglot cada vegada que en parla.

Per això espero amb expectació el discurs d’aquest any. Potser apareixerà amb ulleres de sol per amagar l’ull de vellut, o més aviat per intentar passar desapercebut davant l’últim motiu de preocupació que se li ha acumulat. El gendre perfecte, l’esportista d’elit, l’exjugador del Barça i l’home que finalment havia portat una mica de glamour a la família, s’ha vist involucrat en una trama de negocis tèrbols i paradisos fiscals pels que han circulat uns quants centenars de milers d’euros.

Ja veig a venir que, per al discurs d’aquest any, el rei deurà preferir a la tauleta una foto de Nadal. D’en Rafa, vull dir.