[Article publicat a EL 9 NOU el 02.12.11]
Trobo que el xantatge emocional a què ens va sotmetre Mònica Terribas quan va dir que amb 40 milions d’euros de menys TV3 hauria de renunciar al futbol –és a dir, al Barça– ha acabat tenint poc impacte. Va ser la frase del moment, el titular de l’endemà, va rebre suports pel fons i retrets per les formes a parts iguals, i ara mateix s’ha ficat, com tantes altres coses, en aquesta nebulosa crònica on qualsevol hipòtesi de futur entra en quarantena des del mateix moment que s’acaba de dir. És el que té la crisi: ens passem el dia vivint d’amenaces i l’endemà, abans de la següent, podem felicitar-nos una estona d’haver sobreviscut a la d’ahir.
En diuen globus sonda: es llança una mala notícia, s’analitza la reacció, se’n calibra l’efecte i s’acaba esmenant dient que “se’ns ha malinterpretat”. Això potser es va aconseguir: l’última notícia és ara que la reducció de pressupost de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) es pot revisar a l’alça en funció de com vagin les coses. En part, potser, perquè el primer que va fer el Barça després de saber que s’haurien de treure TV3 de la màniga va ser perdre un partit.
En el debat sobre TV3 i els mitjans de la CCMA en general hi ha hagut un element pervers, que ha estat associar-ho a la claudicació del govern de torn als interessos d’un grup privat que d’alguna manera s’ha de cobrar els serveis prestats. En realitat, el dimensionament de TV3 s’hauria d’analitzar per si sol i sembla, afortunadament, que és el que s’imposa a mesura que passen els dies. Uns dies que, per desgràcia, també ens han servit per conèixer la dramàtica situació per la qual passen altres mitjans públics i privats, nacionals i locals, que no disposen de 13 minuts de Telenotícies per remoure consciències i postular-se com a garants imprescindibles, al preu que costi i amb una plantilla intocable, de la cohesió nacional i la pervivència de la llengua. TV3 és molt important, però aquesta vegada no ha triat el millor camí per guanyar-se l’empatia.
TV3 té la meva empatia, ja se l'ha guanyat i ara amb la Terribas encara més.
ResponEliminaEl grup Godó no que la té, ans al contrari.
Salutacions cordials :)