Se'n diu Nadal, Noel

 [Article publicat a EL 9 NOU el 23.12.11]

Pensava que, amb l’excusa de les retallades, el president Mas hauria convocat a Palau el Pare Noel per suggerir-li que a partir d’ara ja tiraríem de tió i reis, perquè “primer, Catalunya”. A més, encaixaria amb el discurs d’evitar duplicitat de serveis, optimitzar recursos, racionalitzar  canals de distribució i, en definitiva, fer més per menys. Hi ha un informe intern del Departament d’Economia de finals dels noranta que reforçaria aquesta tesi, en el sentit que el diferencial entre el que en realitat regala el Pare Noel i allò que la seva sola presència incita a comprar de més acaba essent demolidor. Se sap des de fa temps, això. Però cap govern, fins ara, s’ha atrevit a entrar-hi a fons per abordar-ho.

El cas és que el Pare Noel s’ha acabat ficant de ple en el nostre imaginari nadalenc i ja el tenim interioritzat. Com tantes altres tradicions de tants altres llocs que van fent forat en cultures estranyes i on s’han d’introduir amb l’ajuda de manuals d’instruccions. És el cas de Mèxic D.F., per exemple, on la Secretaria de Seguretat Ciutadana ha fet uns quants consells per a un bon ús dels arbres de Nadal. Em quedo amb aquests:
–S’hauria de comprovar que a l’etiqueta hi digui “resistent al foc”. No tant perquè no corri el risc d’encendre’s, sinó perquè en cas de fer-ho hi hagi alguna opció de salvar la casa a temps.
–L’arbre natural s’hauria de comprar poc després de tallat. És bo si picant el tronc contra el terra en cauen poques fulles. Si el que cauen són bossetes de pols blanca, sobretot si l’arbre és d’importació, millor que sigui la policia qui certifiqui que es tracta de neu simulada. [La segona part del consell és meva].
–Millor tenir-lo lluny de llars de foc, calefactors, televisors i altres fonts de calor. I si hi posem bombetes no cal tenir-lo encès tota la nit al menjador; no el veu ningú. I de passada serà una ajuda per no haver de posar a prova el primer punt.

Els que som de tió i prou, tot això que ens estalviem. I en acabat cap al foc, que no hi ha res com el seu caliu. Bon Nadal!