Papa, què vol dir santa?

[Article publicat a EL 9 NOU el 13.04.12]

Hi ha aquella llegenda tan maca d’El mariner de Sant Pau que explica el cas d’un navegant de l’Empordà que després d’una mala experiència a la mar va decidir agafar el rem de la barca i començar a caminar terra endins fins que ningú no reconegués què duia a sobre. I va estar tan content que al Ripollès ho confonguessin amb una pala de forner que s’hi va quedar. Ve a ser el que passa, una mica més cada any, amb això de les festes religioses que se’ns n’estan anant de mica en mica. Ara les tindríem entre Montagut i Castellfollit de la Roca camí de Sant Pau de Segúries, per entendre’ns. Quan el nostre mariner hi arribi per passar les vacances de Setmana Santa sentirà algun nen que dirà al seu “papa –o mama, si és el cas–, què vol dir Santa?”.

I el papa o la mama de la nostra història tirarà d’imaginari televisiu i li recordarà que la Setmana Santa és quan les estacions d’esquí tanquen temporada turística, que les cases de turisme rural estan mig contentes de com han anat d’ocupació, que a Andalusia la gent plora perquè el dijous han tornat a suspendre la processó i en què no falla mai, tampoc, el vídeo d’uns atrevits que solen crucificar cada any a les Filipines.

En temps del tripartit hi va haver rebombori quan es va valorar la possibilitat de canviar el nom de les vacances de Nadal per les d’Hivern i les de Setmana Santa per les de Primavera, per treure’n la connotació religiosa i no ferir susceptibilitats entre altres confessions o els que, simplement, confessen que no en tenen cap. Més d’un s’ho va agafar malament i ho va llegir com un atac a l’ancestral tradició cultural del nostre país. Però el pas del temps ha confirmat que, en aquest àmbit, la tradició cultural ha consistit més aviat a passar cada vegada més de tot. Menys a la Cuba comunista, on curiosament des d’aquest any el Divendres Sant ha començat a ser festa a petició del papa i en senyal de respecte als catòlics de l’illa.

Déu n’hi do. (O vet-ho aquí, perdó. No voldria ferir ningú).