La llei de la dependència

[Article publicat a EL 9 NOU el 22.06.12]


Dies després de l’atemptat d’ETA a l’Hipercor de Barcelona, un directiu d’El Corte Inglés va trucar al llavors ministre de l’Interior, José Barrionuevo, per dir-li que potser ja n’hi havia prou d’anar criticant que no es desallotgés el centre comercial arran de la trucada que anunciava la bomba. “No som nosaltres, és la premsa”, va dir el ministre. A la qual cosa el directiu li va respondre: “Vostè faci que la policia deixi de fer declaracions, que de la premsa ja ens en cuidem nosaltres”. L’anècdota l’explicava el mateix exministre a El Periódico aquesta setmana, recordant els 25 anys de l’atemptat. I el missatge subliminal era clar: o la premsa callava, o no els avisarien més quan comencés la primavera a El Corte Inglés.

No sé si avui s’hauria produït, aquesta trucada. Per bé i per mal. Per bé, perquè segurament les xarxes socials anirien plenes de consideracions de tota mena sobre el cas, i poc tindria a fer-hi El Corte Inglés per contrarestar les crítiques i per molt que volgués cuidar-se de la premsa. Per mal, perquè per a un mitjà de comunicació de qui aquests grans magatzems eren un dels principals clients, més valia evitar-hi conflictes. Sobretot quan, en plena crisi de supervivència del sector, als pocs anunciants que queden no se’ls ha de molestar.

Em va fer gràcia llegir aquesta crònica el mateix dia que, al vespre, el Grup de Periodistes Ramon Barnils presentava a Vic el seu anuari amb els temes silenciats pels mitjans durant el 2011. I amb el diagnòstic, sabut i compartit, que la crisi econòmica està portant les grans empreses periodístiques i els seus professionals a les més altes cotes d’autocensura per evitar que les represàlies dels interessos econòmics –i polítics– acabin d’enfonsar-los definitivament. Les retallades de plantilles i de capçaleres periodístiques com a conseqüència de la crisi són una retallada a la qualitat i a la pluralitat informatives. I, per extensió, una retallada a la mateixa qualitat democràtica just en el moment que més necessari es fa el periodisme.