Visca Polònia, de moment

[Article publicat a EL 9 NOU l'08.06.12]

És una llàstima que a l’Eurocopa que comença aquest divendres no hi tinguem jugant Catalunya, ni que sigui com a nació sense estat. Ho dic no tant per l’equip que hauríem fet sinó per la lletra de l’himne, que seria de les més vigents i actualitzades d’entre les 15 que se sentiran aquests primers dies de competició. Espanya no compta, perquè no té lletra ni gaire res a dir, de fet. I tal com estan les coses més val que calli. Segur que ara mateix estaria disposada a canviar l’Eurocopa per un eurocupó que li permetés pagar deutes, bàsicament.

Pel que fa a la resta, després d’analitzar-los una mica tots diria que, si fos el cas, Els Segadors se situaria com el segon himne més sanguinari de tot Europa després de La Marsellesa, que ara mateix seria el més bèstia i que no entenc com gosen autoritzar-lo pels estadis essent, com és, expressió inequívoca de l’apologia de la violència. Als pobres anglesos que jugaran contra ells dilluns a la tarda els diran, abans de començar el partit: “Ja podeu tremolar, que els vostres parricides anhels rebran finalment el càstig que mereixen. (...) Si moren els nostres herois, França en produirà de nous disposats a aniquilar-vos”. Els anglesos, en canvi, tan flemàtics ells, en tindran prou encomanant-se a Déu perquè salvi la reina –ja porta 60 anys fent-ho, de moment– i demanant-li que dispersi els enemics i els faci caure [fora l’àrea, pel que pugui ser]. “Confon els seus trucs i confon la seva política; en tu posem l’esperança”. Personalment, si dilluns fos Déu aniria amb Anglaterra.

Seria molt diferent, en canvi, que el rival de França fos Catalunya, per exemple. Com a rèplica al seu himne podríem contestar-los allò tan directe de l’“endarrere aquesta gent tan ufana i tan superba”, que pel que fa al cas ens funciona tant per una frontera com per l’altra. I sobre això de jugar l’Eurocopa, també podem fer cas a l’himne i esmolar ben bé les eines per quan vingui un altre juny. A veure si el de 2016...