Feu lloc a les (e)mocions

[Article publicat a EL 9 NOU el 26.09.14]

El dia que Jim Hacker va prendre possessió com a ministre d’Afers Administratius a la sèrie Sí, ministre va quedar aclaparat per la quantitat d’expedients pendents que tenia sobre la taula. I volia prendre’s el temps que fes falta per atendre’ls personalment un a un. Però el seu secretari personal, Bernard Woolley, tot un gat vell a l’administració del govern de Sa Majestat, li suggeria amablement que desistís de la idea i preparés, en tot cas, una resposta automàtica. En un diàleg brillant que anava més o menys així:

–Podem dir que hi estem treballant o que hi estem treballant activament.

–I quina diferència hi ha entre treballar-hi i treballar-hi activament?

–Treballar vol dir que hem perdut l’expedient.

–I treballar-hi activament?

–Que mirarem de trobar-lo.

Sempre m’he fet a la idea que si davant l’administració ja costa saber on passa un determinat expedient, les mocions de suport o de denúncia a aquesta o altra causa que passen pels plens i s’acaben enviant al president de la Generalitat, al del Parlament i a la Comissió Europea deuen quedar mortes només sortir. I qui diu mocions d’ajuntaments diu propostes de resolució del mateix Parlament, ja sigui en ple o en comissió, que un cop votades queden absolutament en res.

Per això, com a contrast, és impressionant que tanquem la setmana amb l’impacte de 870 ajuntaments catalans, el 91% del total, aprovant una moció de suport al 9N. I que tot s’hagi mogut en tan pocs dies sota la coordinació de l’Associació de Municipis per la Independència. Potser mai com ara s’havia fet tan visible la seva força. I mai com ara s’havia fet evident, també, el compromís i la complicitat del món local amb el procés. El mateix Jim Hacker n’estaria impressionat. I en Bernard, aquesta vegada, no tindria cap excusa per perdre els papers.