10.3.15

Qui pogués no ser-hi


[Article publicat a EL 9 NOU el 06.03.15]

Diu que quan el rei Felip VI va venir a inaugurar el congrés de mòbils de Barcelona va quedar bé amb tothom i saludava la gent que trobava, però de reüll repassava els estands mirant si hi veia una cosa que fa dies que busca per poder-ho encarregar d’acord amb el pressupost de la Casa Reial, que és més curt que l’any passat i haurà de mirar si hi arriba.

Ha sentit a parlar dels hologrames i de les experiències d’èxit que s’estan estenent arreu del món: allò de fer la impressió que estàs en un lloc quan en realitat no hi ets, sinó que et projecten en tres dimensions des d’una càmera que pots tenir muntada al menjador de casa.

Barrinava des de feia dies amb aquesta idea perquè ja veia a venir que el 30 de maig ho passarà malament. Fins dimecres l’esperança era passar-ho només una mica malament, però al final serà molt malament; però molt, una cosa grossa. Haurà de presidir per primer cop una final de futbol i donar una copa seva a un equip que no es caracteritza per ser devot d’Espanya ni de la figura que ell representa.

És el que té fer jugar junts catalans i bascos. Invasió d’estelades i ikurriñes a la graderia, i una feinada de por per a la policia si, amb l’excés de zel que ja l’ha caracteritzat altres vegades, decideix que s’han de requisar perquè en una final esportiva no s’hi barregen símbols polítics. I tampoc s’ha de descartar, ara que s’hi han posat, que Antiviolència declari nul el partit si les dues aficions xiulen l’himne nacional, que és l’insult i l’acte d’incivisme i de depravació més gran que un pot tenir per la seva pròpia pàtria.

En el fons, l’holograma no deixa de ser el recurs evolucionat del plasma de Rajoy quan tenia ganes de parlar sense haver d’escoltar res i viure amb la il·lusió que l’univers és la distància que separa la cara que tens de l’òptica que te la mira.

Dit això: hi va haver un temps que aquí pensàvem que aquest divendres hauríem arrencat la campanya electoral per al 22M… Sort en tenim del futbol, que sempre distreu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada