1.9.08

L'oracle Joaquim Maria Puyal

Foto: Avui
Si jo fos (de) Rac-1, hauria trobat gairebé una falta de respecte el que va dir en Joaquim M. Puyal a la Universitat Catalana d'Estiu a Prada de Conflent, en motiu del merescut homenatge que se li va fer el 18 d'agost passat. Va venir a dir que en aquest país falta un grup potent de comunicació privat en català. I que se sentia frustrat de no poder-lo fer ell.

També em va estranyar força l'article que li va dedicar l'endemà el director de l'Avui, Xavier Bosch, que com a tal està dins de l'òrbita del Grup Godó (La Vanguardia) i, per extensió, també de Rac-1, del mateix grup. També és veritat que Bosch havia estat el primer conductor d'El món a Rac-1 i que en va marxar d'una manera bastant poc ortodoxa per anar a dirigir el diari. Bosch convertia Puyal en una mena d'oracle, de veu profètica que està per sobre el bé i del mal, i que tot allò que diu s'ha d'interpretar com la paraula del Mestre. Home...

Que a Rac-1 els va saber greu el que va dir Puyal ho demostra que pocs dies després van atacar-lo anunciant que les transmissions esportives del Barça s'acostaven més que mai a les seves, amb només 23.000 oïents de diferència, i que els que segueixen el Barça per Catalunya Ràdio tenen, la majoria, més de 45 anys, mentre que Rac-1 està capitalitzant tota l'audiència més jove.

I llavors, Catalunya Ràdio, en una campanya inaudita en els seus 25 anys d'història, ha atacat Rac-1 per recordar que les transmissions d'en Puyal tenen més oïents que totes les cadenes de la competència en català juntes. Cosa que tampoc desmenteix l'anterior, de fet.

Rac-1 deu tenir tota la legitimitat per considerar-se un grup de comunicació privat en català potent, ni que sigui perquè ara mateix és l'únic. I no és gens menyspreable que en determinades franges horàries (que ben aviat m'ensumo que s'ampliaran) ja estigui superant Catalunya Ràdio, fins ara la inqüestionada ràdio més potent del país, en audiència. Per això els devia molestar que en Puyal digués el que va dir a Prada de Conflent, com menystenint el que avui ja representa aquesta emissora i quan, en realitat, el moment més baix fins i tot d'autoestima des de la seva creació l'està vivint ara mateix Catalunya Ràdio.

Jo escolto en Puyal perquè l'he estat escoltant des d'el Futbol en Català de Ràdio Barcelona. Ha estat -i és- un dels millors comunicadors que ha donat aquest país, però malgrat tot tampoc crec que calgui divinitzar-lo. I també em sembla oportú destacar que la independència professional també es demostra posicionant-se públicament, i immediatament, sobre les coses que passen a cada moment. Els oracles ja ho tenen, això: que moltes vegades només parlen quan els interesssa, i no pas quan realment faria falta que ho fessin.

2 comentaris:

  1. Doncs jo cada vegada escolto més RAC1 i menys Catalunya Ràdio. Per exemple, el futbol, però també a la tarda en Clapés dóna 10 voltes a Llucià Ferrer, i al matí, ara, sense en Bassas, ja es veurà. De fet ja fa força setmanes ja ho vaig predir en el meu bloc: l'adéu d'en Bassas anirà bé a RAC1.

    ResponElimina
  2. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina

Bloc anul·lat

El bloc continua derivat a: xevibardolet.wordpress.com xbardolet.blog.cat