19.1.09

I si aïllem un parell de dies tot Barcelona?

La foto és meva, i és boníssima

Si un dissabte normal hagués volgut fer aquesta foto hauria hagut de donar molts calés a algú. O per fer tancar tota la plaça per evitar que hi passés ningú, o subornant directament tota la gent que estigués a punt de passar-hi. És la vista d'una de les places de Montserrat. Com que no hi ha carretera, ni funicular -i em van dir que avui i demà, ni tan sols aeri-, no hi puja pràcticament ningú. I la imatge -les imatges, perquè en vaig fer moltes més- és espectacular, pel que té d'inèdit.

És la diferència entre el trànsit i el no-trànsit. És terrible. Per això, ara que hi ha tot aquest debat sobre els límits de la velocitat a les entrades de Barcelona per evitar sinistralitat i reduir les emissions contaminants, seria un exercici curiós teoritzar, com a mínim, quin estalvi de contaminació ambiental representaria aïllar un dia, o dos o tres -alternant-ho durant l'any, si de cas- tot Barcelona. De la mateixa manera que la Universitat de Harvard fa estudis sobre quant li costen al medi ambient dues consultes al Google, també podria estudiar què guanyaria el medi ambient si un dia a l'any, o dos, o tres, a Barcelona no hi pogués circular ni un sol vehicle i tingués els accessos tallats. Que tampoc hi puguessin passar trens i que l'únic mitjà de transport obert, per fer-ho una mica igual que Montserrat, fos el funicular de Montjuïc.

Explicat a la gent amb temps, l'experiència seria divertida. Com la meva de dissabte passat a Montserrat. Hi vaig pujar per feina -una reunió-, i vaig compartir viatge a l'aeri amb un parell de clientes no gaire convençudes: deien que "això no té cap seguretat. Si cau ens matem, i punt". És el mateix que pots dir abocat a un cingle, anant en un avió que no piloti Sullenberger o travessant -tant per sobre com per sota- l'aqueducte de Sant Sadurní d'Osormort.

Un cop a dalt, em va venir el cap la reflexió aquesta sobre el trànsit. Si a Montserrat hi passen cada any 2 milions de persones, això fa una mitjana de 40.000 per setmana, de les quals 30.000 es deuen acumular els caps de setmana. No crec que el cap de setmana passat hi hagin passat ni el 5% del que deu ser habitual. Si això ho apliquem a Barcelona, les xifres serien espectaculars. Tant com per permetre, la resta dies de l'any, que tothom anés a 120 per l'autopista a tota hora.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada