Compte enrere

[Article publicat a EL 9 NOU el 12.11.10]

Quanta saviesa, en la data les eleccions. S’ha buscat perquè el descompte des de la campanya arrenqués el 12 de l’11 del 10. Hi he caigut quan guardava l’article, que va per dates. I m’ha fet tanta gràcia que en comptes de ficar-me en política ho faré en un rellotge de sorra per repassar coses que va sumant el pas del temps mentre va restant el nostre.

El 9 del 8 del 7 va ser l’expressió màxima del compte enrere, principi i fi d’un destí que ens acaba fulminant a tots. Teníem de cos present, però ja difunt, Nicolau Casaus, el venerable avi del Barça que havia mort als 96 anys. I Luciano Pavarotti tenia en vetlla tot Itàlia perquè acabava de ser ingressat d’urgència a l’hospital, on va acabar el seu compte enrere al cap d’un mes.

Vaig seguir en directe l’enterrament per la televisió italiana –a casa RAI, que tenim satèl•lit– i vaig plorar una mica quan tres caces de l’exèrcit van dibuixar la bandera italiana mentre sonava la grandiosa Nessun dorma de Puccini. Llàstima que quedés desmentit que és un ària que al final aixeca a qualsevol.

El 6 del 5 del 4, en canvi, va ser un compte enrere invertit el que va deixar un compte corrent una mica més sec, després que a la Sotheby’s de Nova York s’arribés al preu més alt pagat mai fins llavors per un quadre: el Garçon à la pipe de Picasso, adjudicat per 104 milions de dòlars. Va causar estupor a la crítica especialitzada. A mi no. De fet, ni me’n recordava.

Però sí que el 3 del 2 de l’1 estava preocupat com tothom per la crisi de les vaques boges i que el preu de la carn hagués caigut un 70% perquè ningú no en comprava. De fet, els últims 10 anys hem protagonitzat uns quants comptes enrere convençuts, fins i tot, que la fi del món era qüestió de dies: l’efecte 2000, la grip aviar, la càrrega cancerígena del salmó de viver, la grip A, el túnel de la Sagrada Família, ... Però s’ha de dir que, almenys fins ara, ens n’hem sortit prou bé cada vegada.

Ara comentaria el 0, però com el seu nom indica m’ha deixat sense marge per fer-ho. De fet és el que n’hauria dit. Clavat.