[Article publicat a EL 9 NOU el 5.11.10]
El concepte de papa mòbil ha evolucionat amb el temps fins al punt que allò que fa 30 anys tothom hauria associat a una cabina enfilada a dalt d’un cotxe, ara ja no passaria de simple número de telèfon. Com a molt coincideixen en la incomoditat que generen quan passa, el primer, i quan sona, el segon. Perquè no deixen de ser una manera d’exercir cert control –remot, però control en definitiva– i d’interferir en la llibertat de moviments de la gent, ja sigui per qüestions de trànsit o d’horaris, segons el cas.
També han compartit l’inconvenient de fer arribar el missatge, tot i que en això hi ha hagut sort diferent. Mentre un ha resolt cada vegada millor els problemes de cobertura, l’altre ha anat quedant enrere i ha vist com el món l’avançava per totes bandes. És el problema d’anar a 7 per hora i d’haver-te de ficar en contradirecció quan pretens recuperar la iniciativa. Llavors corres, però només el risc de caure fins i tot pitjor.
Em va fer gràcia quan el descarregaven a l’aeroport del Prat ara fa una setmana. Portava la cabina embolicada, com jugant a fer veure que potser ja hi havia el papa a dins i que no l’ensenyarien fins diumenge, per raons de seguretat. Diumenge, les raons es convertiran en mesures, i dilluns les mesures en factures; i molta gent tornarà a preguntar-se si haurà valgut la pena tot aquest desplegament, i aquest atabalament, per tan poca estona.
Tots dos naveguen, a la seva manera. Però mentre un ho fa per activar un localitzador quan passa de l’hora, el segon travessa una marea humana on vol veure-hi reflectit el món sencer, però que en realitat no és més que la barrera darrere la qual s’amaga, o s’evita, un món una mica més complex i fins i tot una Església una mica més compromesa, que a vegades també truquen demanant respostes que no arriben.
Problemes de cobertura? No ho crec. Més aviat deu ser que al papa sempre l’agafen conduint. Fins i tot pel carril que no toca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada