Endavant amb el pla B

[Article publicat a EL 9 NOU el 03.02.12]

Doncs a la vista de tot plegat, cimera de Moncloa inclosa, jo estic per autoritzar aquesta mena de ciutat-casino de Las Vegas de 600 hectàrees a tocar de l’aeroport del Prat, donar feina a 120.000 persones, atreure rics i turistes en general que arribin drets en avions de Ryanair, fer pagar 2 euros per anar al lavabo, 2 més per sortir-ne i muntar-hi aquelles màquines que fan caure duros amb un imant ben gros a la plataforma que no en deixi anar ni un. I ja que hi som, programar ruletes i escurabutxaques perquè no toqui mai a ningú, excepte a algun dels 120.000 treballadors que, per torns, anirien passant per davant just en el moment que se les programés per donar algun premi i no aixecar sospites entre els clients que mentrestant farien cua cruspint-se galledes de crispetes amb l’escut del Barça. 2% de comissió a l’empleat de torn –del torn del premi, s’entén– per les molèsties, i la resta cap al pot. 759 milions el primer any.

Diu que hi muntarien sis casinos, 50.000 places de restaurant, hotels, pavellons, tres camps de golf, un palau de congressos, teatres i sales de convencions. I suposo que un aparcament, també, tot i que el diari no en parlava. Pot semblar molta feina, però tenint en compte que a la Xina han aixecat un hotel de 30 pisos en 15 dies, em veig amb cor de tenir-ho en marxa fins i tot abans que a Madrid es comencin a plantejar com anava allò de la proposta catalana de pacte fiscal. A més, tindríem el quart complex d’oci més important del món després de Las Vegas, Macao i Singapur, que fardaria molt. Si fins i tot el conseller Mas-Colell ja s’ha reunit amb Sheldon Adelson, que seria l’amo de tot, vol dir que alguna cosa hi ha.

Ara mateix em sento com si fos a la cua que va muntar García Berlanga a Bienvenido Mister Marshall, en què l’alcalde convocava el poble a la plaça perquè li fessin llista de què demanaven als americans. És per revisar-la. L’any 1953 parlava de la postguerra. Ara ho fa de nosaltres. En blanc i negre.