[Article publicat a EL 9 NOU l' 1.03.13]
Com que era un seu tiet avi, al ministre de Justícia del govern espanyol, Alberto Ruiz Gallardón, potser li ha arribat el que expliquen de l’eminent pianista i compositor camprodoní Isaac Albéniz (1860-1909). Un bon dia, un alumne que tenia a classe li va demanar quines sortides tenia per poder-se dedicar a la música, a la qual cosa Albéniz li va contestar que tres: per terra, mar i aire. En el terreny musical les coses no han canviat gaire en els últims 150 anys. La pega és que un ministre del PP també donarà sempre aquesta mateixa resposta a qui li demani quines sortides hi ha per deixar directament Espanya.
Com que d’astracanades, últimament, en tenim cada dia i ja no sabem quina és més delirant que l’altra, ha passat desapercebuda la resposta que Gallardón ha donat aquesta setmana, al Congrés, a una proposta d’ERC per regularitzar la plantació i venda de cànnabis. Talment com si n’hagués fumat ell abans de contestar, el ministre va ridiculitzar la proposta per dir, en resum, que l’objectiu dels independentistes és fer sortir Catalunya d’Espanya per formar un estat que violi les lleis internacionals “finançant-se amb el tràfic d’estupefaents”.
En un altre moment, això hauria estat escandalós. Ara ja ni ens afecta, perquè anem tan fumats d’escàndols, corrupteles, exabruptes i improperis de tota mena que ens hem tornat insensibles a aquesta mena de diatribes.
Però en el fons, el que hi ha darrere de tot això és un gran drama. Perquè aquest esperpent on ha caigut la política espanyola només distreu de la por que Espanya continua tenint del procés sobiranista de Catalunya. Les properes eleccions espanyoles no deixaran un parlament ingovernable, com l’italià. El blindaran més que mai amb un pacte d’estat entre dos partits que es conjuraran per aniquilar qualsevol indici de secessió. I recordar que, per part seva, l’única sortida d’Espanya només podrà ser si, per terra, mar o aire, també deixem Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada