[Article publicat a EL 9 NOU el 15.03.13]
El príncep Felip ha assistit aquesta setmana al major simulacre de catàstrofe nacional que s’ha produït mai a Espanya. Fins aquí podria semblar que dimecres va ser al Parlament mentre es votava la resolució del PSC pel dret a decidir. Però no. Això, a Espanya, no arriba ni a acudit, ara mateix. La maniobra en qüestió la van muntar a Segòvia, on van fer veure que en qüestió de poca estona s’havien produït inundacions, el trencament d’una presa i un episodi de contaminació radiològica i química per un incendi en una central de gas, i greus danys ambientals.
Van fer veure que hi havia 500 morts, 1.000 desapareguts i 10.000 damnificats, i que fins i tot un equip de submarinistes havia de rescatar una imatge de la Mare de Déu de Fuencisla enmig de la catàstrofe, colgada d’aigua. També s’hi va acostar el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, que compta que amb el trasbals del moment va aprofitar per mullar-hi els papers. Va ser un èxit, el simulacre. Fins i tot els morts en van sortir vius, al final. I el miler de desapareguts, en realitat, no existien. Van veure que convocar-los al simulacre per dir-los “amaga’t i que no et vegin” tampoc valia la pena.
El simulacre es va presentar dos dies abans de començar, en una roda de premsa. Tothom sabia què havia de fer i tenia clar què passaria. És com si avui, a mi, em diguessin que tinc un examen el 8 d’abril. El mèrit seria que me’l fessin dilluns que ve, sense avisar. Com si el comandant d’un avió, al mig de l’Atlàntic, iniciés de cop una baixada en picat per veure com s’ho agafen els que porta al darrere.
D’altra banda, és bastant probable que en un simulacre la gent que hi intervé difícilment torni a coincidir si mai allò que recrea passa de veritat. És com assajar els Pastorets amb els personatges de l’any passat, per exemple. Que segur que queden bé però no donen cap garantia als nous per a l’estrena. I és com aquest article. En realitat, avui n’hi anava un sobre el papa nou. Aquest és, simplement, un simulacre.
D’altra banda, és bastant probable que en un simulacre la gent que hi intervé difícilment torni a coincidir si mai allò que recrea passa de veritat. És com assajar els Pastorets amb els personatges de l’any passat, per exemple. Que segur que queden bé però no donen cap garantia als nous per a l’estrena. I és com aquest article. En realitat, avui n’hi anava un sobre el papa nou. Aquest és, simplement, un simulacre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada