28.6.13

El català emprenyat



[Article publicat a EL 9 NOU el 28.06.13]

He repescat l’anomenat Pacte per la Llibertat del desembre entre CiU i ERC per comprometre el suport parlamentari dels republicans al govern minoritari dels primers. Té set punts, el primer dels quals era la investidura d’Artur Mas com a president. Fet. El segon era aprovar i “impulsar” les accions executives i parlamentàries que garanteixin la convocatòria d’una consulta sobre el futur polític de Catalunya. Mal fet. (Que s’ha fet malament, vull dir).

Aquest segon punt tenia un annex que deia literalment que CiU i ERC es comprometien a treballar tots els procediments formals, jurídics i institucionals possibles fins al 31 de desembre de 2013 per estar en condicions, a partir d’aleshores, de convocar la consulta d’acord amb el marc legal que l’emparés, dins el termini del següent any, “amb l’excepció que el context socioeconòmic i polític requerissin una pròrroga”.

Josep Antoni Duran i Lleida ha militat sempre en l’excepció, per entendre’ns. Fins al punt que ell mateix s’ha fet part del context polític que requeriria plantejar una pròrroga. Com a president del comitè de govern d’UDC, i per tant com a firmant del pacte, s’hauria pogut centrar en el compromís de “treballar tots els procediments formals” per crear un escenari favorable a la convocatòria del referèndum. Però hi va llegir “dinamitar”, ell. I s’entén, sobretot perquè li deu anar molt gros haver de compartir horitzó i compromís amb un partit, ERC, que no té “ni puta idea del que és la responsabilitat de governar”.

“CiU i ERC acorden treballar per consolidar una majoria social àmplia que permeti garantir l’èxit de la consulta i del procés de transició nacional”, acaba dient l’annex. D’aquí en dedueixo que Duran i Lleida, que pot dir i pensar el que vulgui, només faltaria, no ha estat mai exponent d’aquest compromís. Doncs que plegui. I que no prenguin el país per passerell dient que entre CDC i UDC no hi ha problemes. O el país els acabarà demostrant que no ho és deixant-los sense diputats.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada