Caça al 'traïdor'

[Article publicat a EL 9 NOU el 05.07.13]

T’has de sentir molt idiota, com a periodista, agafant un avió entre Moscou i l’Havana convençut que compartiràs viatge amb l’espia –o més aviat xivato– més buscat del món i assabentar-te, al minut dos, que ell no hi és i que a sobre t’esperen 9.600 quilòmetres i 12 hores de viatge i fins a l’altra punta de món abans de poder girar. I t’has de sentir molt idiota, a més, sabent que la majoria de gent pensarà que ho ets per creure que els espies donen pistes de tots els moviments abans de fer-los. L’únic que se t’acut és fer una foto a una butaca buida per intentar convèncer el món que allà hi hauria de seure l’espia. I el món et pren fins i tot per més idiota que abans. 

El cas d’Edward Snowden, l’excol·laborador de la CIA que va denunciar l’espionatge a gran escala de l’administració nord-americana filtrant-ne informació i que –sembla– està amagat en un aeroport de Moscou a l’espera d’asil polític, comença a fer fins i tot riure. Tindrà un final a l’alçada de la història si qui l’acaba localitzant és un cotxe de Google Maps tirant fotos qualsevol dia per actualitzar el carrerer. No sembla que hagi de ser el cas, de moment, perquè Moscou tampoc vol que surti a passejar. Però no deixa de ser curiós que la colossal maquinària d’espionatge dels americans intervenint telèfons, comunicacions, xarxes, sales i reunions del més alt nivell –allò que precisament Snowden va desemmascarar– hagi estat incapaç de donar una sola pista d’on pot ser ara el traïdor.

Dins del cúmul de despropòsits d’aquests dies hi ha hagut l’incident amb l’avió del president de Bolívia, Evo Morales, que va haver d’aterrar a Viena perquè Itàlia, França, Espanya i Portugal no li van deixar sobrevolar l’espai aeri tornant de Moscou perquè els Estats Units sospitaven que amb ell viatjava Snowden. Ja veus tu si ho van tenir fàcil, els americans, de trobar socis per muntar un cinturó de seguretat a la seva mida. Si en deuen saber, de coses, amb el que han arribat a espiar...