5.7.13

Pagant, Sant Pere existiria




És perfectament lògic que als vuit municipis que formen actualment el Consorci de la Vall del Ges, Orís i Bisaura no els agradés la decisió de Sant Pere de marxar-ne. Fins llavors eren tots nou. Sant Pere va adduir motius econòmics. La resposta immediata podia ser que de problemes en tenen tots i que en la decisió s’hi sumava, en realitat, falta de generositat i una bona dosi d’egoisme. Discrepàncies entre municipis, raons i justificacions per a totes dues bandes… Política. Res a dir.


Però quan dimarts el Consorci va presentar al Castell de Montesquiu la marca Gesbisaura de promoció turística de la Vall del Ges, Orís i Bisaura, que ven amb el subtítol “Boscos del Prepirineu”, es va obviar una cosa que saltava a la vista només obrir la guia, i és que Sant Pere no hi és. Una absència rellevant si tenim en compte que el seu terme municipal inclou, tot sol, la tercera part dels boscos de tot aquest territori: pràcticament 5.000 hectàrees de 15.600. I que inclou, evidentment, un patrimoni natural de gran bellesa i interès turístic. Només cal citar Bellmunt, Serragrenyada, Forat Micó –compartits amb Besora i Vidrà–, la Riera, Bracons o la fageda de la Grevolosa, com a exemples més tòpics.

Sant Pere no és del Consorci, d’acord, però continua formant part de la Vall del Ges. I queda molt lleig que quan es presenta la marca Gesbisaura, Manel Romans, tinent d’alcalde de Torelló, posi èmfasi en la frondositat dels boscos del Bisaura per admetre, com a contrast, que en patrimoni natural la Vall del Ges no té pràcticament res. Literalment. Només va trobar l’exemple de l’església romànica de Sant Vicenç i els jardins de Torelló, com a exponent de patrimoni arquitectònic. I això, quan la realitat és que tot Torelló i Sant Vicenç junts cabrien sencers en un bosc de Sant Pere i no ocuparien ni la meitat del seu terme municipal. I tothom tindria a l’abast excursions fantàstiques dins d’una zona PEIN; o sigui que algun interès natural deu tenir.

Llavors preguntes pel tema de Sant Pere a la presidenta del Consorci, Rosa Vestit, i contesta que no se n’ha de fer cap problema mentre t’està dient amb el to i amb la cara que no li ha agradat la pregunta i t’admet, sense admetre-ho, que sí, que ho és. Si l’equívoc s’hagués aclarit d’entrada dient que Sant Pere no es promociona perquè voluntàriament s’ha volgut donar de baixa del Consorci pot saber greu, però es pot entendre. Però intentar obviar-ho i construir un discurs –a la roda de premsa i al díptic– donant a entendre que a partir d’ara la Vall del Ges acaba al pont de l’Aníjol perquè Sant Pere no paga, és patètic.

I abans que se m’acusi de hooliganisme santperenc, diré que visc a Torelló, que és on vaig néixer, i que m’estimo tant un poble com l’altre. El que sap greu és que, massa vegades, el ressentiment faci aflorar política de tan poca categoria. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada