[Article publicat a EL 9 NOU el 19.07.13]
Si hagués pogut, el febrer del 2007 hauria dedicat un tuit a l’Eto’o. En un acte benèfic a Vilafranca del Penedès va engegar a dida en Rijkaard i en Ronaldinho. Del primer va dir que era mala persona, i del segon, que si algú havia de pensar més en el grup era ell (Ronaldinho) i no ell (Eto’o). Es va generar un pollastre impressionant i jo vaig arribar a una conclusió que des de llavors he repetit sempre que s’ha donat l’ocasió: la gent que cobra tants i tants calés hauria de mirar d’entendre que, almenys una part del que cobra, també és perquè a vegades calli.
En el cas de Guardiola, que també cobra molts calés, s’hi afegeix una doble decepció. D’una banda, que les declaracions de l’altre dia trenquen definitivament amb la imatge d’elegància a què el teníem associat, deixant a part l’episodi de la roda de premsa contra Mourinho, estudiada excepció que confirmava la regla. I de l’altra, que l’aire sibil·lí que va utilitzar per insinuar determinades coses el van fer ser especialment desafortunat.
La resposta de Tito, molt més concreta i emotiva en allò que el va afectar personalment, em va saber greu. També perquè a tothom li ha quedat clar que l’amistat entre tots dos està ferida. I que malgrat el mal moment que han passat per haver-ho de reconèixer en públic, el més greu és que a hores d’ara continuem sense saber per què. O sigui que, per a tots dos, desgast emocional inútil. I per a nosaltres, morbo insatisfet.
La resposta de Tito, molt més concreta i emotiva en allò que el va afectar personalment, em va saber greu. També perquè a tothom li ha quedat clar que l’amistat entre tots dos està ferida. I que malgrat el mal moment que han passat per haver-ho de reconèixer en públic, el més greu és que a hores d’ara continuem sense saber per què. O sigui que, per a tots dos, desgast emocional inútil. I per a nosaltres, morbo insatisfet.
Llavors tindrem les guerres d’interessos, les batalles mediàtiques i ressentiments per coses viscudes de les quals no n’hem de fer res, perquè són el pa de cada dia a tot arreu. Amb l’única diferència que al Barça es projecten exponencialment, com els diners que mou. Per això és tan important saber administrar l’entorn i tenir la capacitat de prescindir-ne si, voluntàriament i entre altres raons, has decidit deixar de formar-ne part precisament per evitar-lo.
Sobretot si cobres tants i tants calés.
P.D. Al vespre del dia que s'ha publicat aquest article, el Barça ha anunciat que Tito Vilanova n'ha de deixar de ser entrenador per motius de salut. Evidentment, ni en el moment de fer-lo ni de publicar-lo jo no en tenia ni idea. Tot el suport del món per a ell i la seva família, i que es recuperi!
P.D. Al vespre del dia que s'ha publicat aquest article, el Barça ha anunciat que Tito Vilanova n'ha de deixar de ser entrenador per motius de salut. Evidentment, ni en el moment de fer-lo ni de publicar-lo jo no en tenia ni idea. Tot el suport del món per a ell i la seva família, i que es recuperi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada