12.7.13

Obriu els ulls (a l'aigua)


[Article publicat a EL 9 NOU el 12.07.13]

Des que les centraletes identifiquen els números de telèfon de la gent que truca han baixat en picat les amenaces de bomba als instituts els dies d’examen. Jo en vaig viure unes quantes, fins que es va fer fins i tot avorrit. Però d’aquella experiència m’ha quedat que crear alarma i infondre cert pànic a la gent està a l’abast de qualsevol.

Si fos un regidor de Turisme a qui falten clients m’estudiaria a fons, com a estratègia de captació de nous fluxos, el que va passar dimarts a cinc platges de l’Escala. Les van tenir tancades més de quatre hores perquè un banyista va fer córrer que l’havia mossegat un peix no identificat. Com que a la platja hi havia molta gent i la cadena de transmissió era llarga, a l’últim ja li va arribar que hi havia un tauró rondant per la costa. O sigui que l’encarregat va activar el protocol que toca i va fer desallotjar tothom de l’aigua.

Com en el cas de l’amenaça de bomba a l’institut, desconec a partir de quin moment l’encarregat té dret a dir que el tauró ja no hi és i que tothom es pot tornar a banyar. Entre altres coses perquè, si hi era, el tauró també es banya i se li reconeix certa capacitat per moure’s fins i tot per sota l’aigua i a una velocitat raonable. O sigui que pot anar i tornar de l’Escala a Roses, que és un passeig ben maco, un parell de cops cada hora. 

Els taurons tenen un altre problema, i és que a sobre cauen bastant malament. Per una altra vegada, posats a escampar un rumor millor que sigui per atreure turistes més que no pas per espantar-los. Per exemple, anunciar la presència de dofins o fins i tot d’una balena blanca, que està estudiat que no s’acosta perquè embarrancaria i vista de lluny és molt maca.

De tota manera, no hi ha res més eficient per desallotjar una platja que comenci a ploure. La diàspora és immediata, fins i tot còmica. Ni un tauró caminant per la sorra faria córrer tant. Només es tracta de dir “m’ha caigut una gota” i en poca estona t’acabes fent l’amo del tros. A vegades moll, també. Però feliç.  



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada