27.7.13

Vuitanta tragèdies



[Article publicat a EL 9 NOU el 26.07.13]

El drama dels 80 morts de l’accident de tren de Galícia de dimecres és, per sobre de tot, un únic drama que es repeteix 80 vegades. Tantes com són cadascuna de les famílies de les víctimes, com també ho és pels ferits i els seus familiars. A tots ells els tocarà viure-ho en la doble dimensió de la tragèdia personal i de l’impacte colossal que va tenir el sinistre, un dels més greus –si no el que més– de la història ferroviària de l’Estat espanyol.

Però és que, per a qui la pateix, la tragèdia ja és tan sols un sol mort d’accident. Ara a nosaltres ens impactaran les xifres, les imatges, la mobilització. Ens emocionaran les històries de qui va pujar al tren i de qui, aquell dia, el va evitar a última hora. Admirarem la resposta solidària del personal d’emergència, dels operatius de rescat i de tanta i tanta gent anònima, des de qui va portar mantes fins a qui va col·lapsar els acaptes de sang dels hospitals. Algú valorarà la tasca dels mitjans de comunicació i fins i tot de periodistes que ja no tenen feina però que hi van tornar, com aquell infermer o aquella metgessa que ja havia acabat al torn i no va dubtar un segon a obrir-ne un altre. Actors en un escenari dantesc que defineix la seva pròpia estètica i que ens atrapa en la seva macabra plasticitat.

Seran, però, 80 tragèdies concretes –més, al final– que ens haurien passat desapercebudes si les haguéssim viscut en 80 accidents diferents. Com passen desapercebudes la majoria d’estadístiques del cap de setmana quan ens fan el còmput de víctimes mortals a la carretera. Morts tan tràgiques i irreversibles com les 80 del tren de Galícia, i que destrossen cada vegada una família, o dues, o quatre, tant se val.

Consternats com estem per l’accident de Santiago, aquests dies tenim molt presents les víctimes d’aquesta tragèdia. Però pot ser un bon moment per recordar-nos també de tantes altres, soles i anònimes, a qui la fatalitat, la pròpia imprudència o la dels altres els ha tret de la vida quan encara no tocava.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada