2.8.13

Centraleta campaneta



[Article publicat a EL 9 NOU el 2.08.13]

Com tanta altra gent, per qüestions de feina he de fer cada dia unes quantes trucades i, de mica en mica, he anat elaborant un catàleg de tons d’espera de les centraletes de telèfon. A l’estiu sol passar que passes per més d’una, perquè entre que hi ha gent de vacances i els que treballen no són fàcils de localitzar –van de bòlit–, el pianista del Para Elisa va saltant d’un telèfon a l’altre havent de començar la peça cada vegada i no l’hi deixen acabar mai. Que ha de ser ben avorrit, pobre. Jo ja hauria plegat.

Dimecres, en canvi, vaig tenir una experiència nova, que em va agradar molt. Si truques al Departament de Presidència de la Generalitat, a la plaça de Sant Jaume, t’atenen la mar de bé i sembla que treballin amb la finestra oberta, perquè sents el carilló del Palau. És un disc, clar, però deliciós. Aquell dia amb Chopin, per exemple. Per si algú no ho acaba saber, el carilló és un teclat en què cada tecla va lligada a una campana, i sona com una caixa de música de cinc tonelades. Al de Barcelona les campanes són a la teulada del Palau, visibles des del carrer. No és que tingui una llarga història, perquè el van comprar el 1976, però s’ha convertit en símbol de la Generalitat.

Doncs em va agradar i vaig riure sol perquè feia poques hores que havia revisionat Benvinguts al nord (2008), una divertidíssima comèdia francesa que entre moltes altres coses va fer famós el carilló de Bergues, a la regió de Nord-Pas de Calais. Aquell té més història, perquè és l’únic que queda dels tres que hi havia a la ciutat abans de la Revolució Francesa.

Si no teniu opció de veure’l directament –és molt lluny, Bergues, fins i tot per als francesos de París–, podeu mirar-vos la pel·lícula. I a més de riure una estona, potser us entraran ganes de conèixer el de la Generalitat. I si tampoc us vaga anar a Barcelona, almenys truqueu a Palau demanant pel president. Mentre us el busquen, podreu escoltar que maco que sona.

El més probable és que ell estigui reunit, però.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada