16.8.13

Festival de l'humor



[Article publicat a EL 9 NOU el 16.08.13]

Una vegada vaig acompanyar un músic a un assaig pregeneral del festival de Cap Roig. Hi feien Carmen, de Bizet. El paratge, a Calella de Palafrugell, és preciós, amb un jardí botànic ran de mar que és un encant. Però aquell dia, només arribar ens va sorprendre veure-hi un helicòpter i bombers. Se t’acut que, com que era estiu, potser hi havia foc a la vora. Però no es veia fum enlloc ni t’arribava aquella olor tan tràgica que el delata. Res d’incendi, per sort.

Vam demanar què passava i ens van explicar que hi havia un senyor que havia caigut pel penya-segat. De cop, t’imagines un senyor gran caient per un penya-segat i et fa molta angúnia, però als equips de rescat no se’ls veia especialment atabalats. Vam arribar fins al lloc de l’assaig i resulta que el senyor accidentat era un dels tenors de l’òpera, que havia anat a escalfar la veu passejant pels cingles del jardí botànic i, pendent d’orientar-la bé, es va acabar desorientant ell. Va caure uns quants metres cingle avall, sense prendre mal, però a un lloc suficientment complicat com per no poder tornar a pujar. Va poder avisar per mòbil que l’anessin a buscar, i es va desplegar un operatiu de rescat per terra, mar i aire. Literalment.

S’hauria pogut matar, però no va ser res. Tinc la teoria que el va salvar el cognom, Santamaria, i que a l’òpera hi feia el paper de Remendado, que agafat en sentit estricte ve a ser una mena de recosit a base de pedaços. És una mica com va quedar ell, de fet, cosa que li va donar gran credibilitat en el seu paper. Si algú vol posar a prova la meva, que vagi a Google i teclegi “tenor penya-segat”, i veure què troba.

Aquests dies se’m fa bastant pesat, ho admeto, l’actitud absolutament acrítica dels mitjans a l’hora de passar revista als grans festivals d’estiu, on sembla que cada dia absolutament tothom captiva, enlluerna, brilla, commou i emociona alhora. Jo no he tingut cap altra experiència a Cap Roig, però certifico que aquella, almenys, al final em va fer molt riure.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada