A fer-la grossa

[Article publicat a EL 9 NOU el 20.12.13]

Abans que res, molta sort a tothom per la loteria de Nadal de diumenge. Diu que malgrat la crisi, la irrupció de La Grossa i les poques ganes que en general té Espanya de Catalunya –i una mica a la inversa, també–, els calés que tots plegats hi haurem dedicat aquest any seran bastant com l’any passat: al voltant de 400 milions d’euros consignats. Que també veurem, al final, quants n’hi ha d’invertits. En canvi, en el millor dels casos la primera edició de la loteria de Cap d’Any impulsada per la Generalitat haurà recaptat 30 milions. Que no està gens malament, perquè quan la van anunciar l’agost passat es conformaven amb 15.

M’ha estranyat que davant d’un fenomen sociològic que és capaç d’ajuntar en un sol clip Niña Pastori, David Bustamante, Marta Sánchez, Montserrat Caballé i Rafael –moment per a la història, quan acaba cantant el premi en pessetes–, el govern d’Espanya no hagi utilitzat la loteria de Nadal com a instrument d’afecció dels catalans a la causa comuna. Ja sigui explotant la càrrega emotiva que pretenia l’anunci –i que la tenia de terror, en algun moment– o, molt més d’acord amb el que ara es porta, amenaçant que una Catalunya independent, a més de sortir d’Europa, de l’OTAN i de l’euro, també hauria de sortir de la Lotería Nacional.

I que cada 22 de desembre a partir d’ara ens hauríem d’empassar l’alegria desbordant dels nostres veïns d’occident ruixant-se amb cava català sense que mai més ens en poguéssim esquitxar. Llavors podríem contraatacar, clar, dient que sense Catalunya la recaptació del seu sorteig cauria un 18%, gairebé tant com el 20% del PIB que ens enduríem d’Espanya amb la independència.

Seria un detall de la Providència que, per encetar l’any amb alegria, aquesta vegada ens toqués la nostra Grossa i la seva. Llavors no costaria gaire, entre tots, posar 5 milions d’euros per pagar-nos la consulta i no haver de tocar el pot de la Generalitat, que tan (pp)reocupa.

Bona sort, i molt bon Nadal!