Canvis d'última hora

[Article publicat a EL 9 NOU el 13.12.13]

Per primera vegada des de l’octubre del 2010 m’he autocensurat un article. El que ocupava aquest mateix espai fins aquest dijous a les 2 del migdia, que deixaré al meu blog al servei dels arqueòlegs de la historiografia moderna interessats en les opinions que apareixen a EL 9 NOU. M’agradaria pensar que és gràcies al que deia que es va desencallar la negociació per la pregunta i la data del referèndum. No crec que sigui el cas. Com tampoc crec que hi tingui res a veure el cessament del director de La Vanguardia, que el diari havia anunciat només unes hores abans.

Deixo apuntades només algunes dades com a banc de recursos, més que res perquè el 12 de desembre de 2013 serà un dia històric. En el pitjor dels casos, per a l’anecdotari. I en el millor, com un altre dels punts d’inflexió viscuts a Catalunya des de la manifestació del 10 de juliol de 2010. D’aquells dies que se sol preguntar què estaves fent i què passava al món quan van comparèixer els líders de CiU, ERC, ICV, EUiA i la CUP per dir-nos què ens preguntarien el 9 de novembre de 2014.

• Jo estava dinant i vaig veure per primer cop la doble pregunta (abans que s’anunciés oficialment) en un tuit del diari El Mundo. Vaig fer-ho arribar a comensals de menjador, que tenien la tele baixa i una mica lluny, i els va semblar molt bé.
• Era l’endemà del 6 a 1 del Barça al Celtic al qual havia tingut la sort d’assistir. Diria que vaig ser protagonista de la primera onada de la temporada al Camp Nou i vaig cridar independència al 17.14 de la primera part i de la segona al costat de gent que, darrere meu, o ho feia en gaèlic o anava molt trompa.
• A Barcelona hi començava el simposi Espanya contra Catalunya, que gairebé havia donat peu a més ponències durant l’última setmana que en tot l’acumulat des de 1714.
• A la contraportada d’EL 9 NOU hi sortiria l’emperadriu Sissí.
• L’Uruguai acabava de legalitzar la venda de marihuana.
• A TVE-1, al vespre, hi feien Apocalypse Now.