Confidencial

[Article publicat a EL 9 NOU el 10.12.10]

Doncs ara tu imagina’t que els últims cinc anys hi ha hagut un espavilat que ha interceptat tots els teus correus i missatges de mòbil, i tots els que parlaven de tu, se’ls ha guardat en un servidor i el dia 28 muntarà la innocentada del segle obrint una pàgina web on, posant el teu nom, trobaràs tot el que ha circulat sobre tu per tot arreu durant aquest temps. I el que tu has fet circular sobre els altres, clar.

Veig més fàcil que la tercera guerra mundial comencés per això –quedaríem parats de la gent que ens ha deixat verds des de 2005, i dels que hi hem deixat nosaltres– que no pas per un confidencial dels serveis secrets nordamericans dient que Berlusconi és un frívol. M’ha semblat entendre que, malgrat tot, la valoració del govern dels Estats Units a les filtracions de Wikileaks és que allò que diuen de bastanta gent del món coincideix força amb l’opinió que en té bastant tothom. O sigui que no queden pas tan malament.

De tota manera, no estic d’acord amb els tres punts estratègics que han identificat a l’Estat espanyol. Fa tot l’efecte que els en van demanar tres i només en tenien dos de clars, perquè com a tercer hi han hagut de posar una farmàcia. Després de Gibraltar i l’oleoducte d’Argèlia, que ja m’estan bé, haurien d’haver dit la línia Barcelona-Puigcerdà. Que té una mica d’oleoducte –triga el mateix un litre d’oli d’Argèlia a Barcelona que un d’aigua de Ribes a l’Hospitalet– i de Gibraltar –tan a prop i tan lluny, d’una banda a l’altra.

Algú hauria d’haver dit als americans que el tren és una via d’entrada de la màfia russa, que es veu que sí que els preocupa. I que si estigués millor hi hauria més moviment, més control i més problemes per entrar i sortir del país sense ser vist. O potser ja ho saben i aquí està la gràcia: que tal com està la línia, tothom és sospitós pel sol fet d’agafar-la i la tenen vigilada cada dia. En realitat ho deu ser tant, d’estratègica, que els americans no s’atreveixen a admetre-ho ni en secret.