En català a tot arreu

[Article publicat a EL 9 NOU el 23.12.10]

Des d’avui mateix no penso deixar de parlar en català absolutament amb ningú. No penso atendre cap trucada comercial que em demani, amb la hipòcrita delicadesa amb què deuen entrenar-se, que m’hi adreci en castellà perquè no m’entenen. No penso tolerar que em tornin a dir que a aquest nostre país es persegueix els castellanoparlants mentre a nosaltres se’ns insulta cada dia amb tota la gratuïtat del món per dir que som nosaltres els que estem imposant el català, mentre tots plegats l’estem matant de mica en mica i no sembla que ens importi. Tiraré fotos i les penjaré al meu Facebook de tots els establiments que estiguin retolats només en castellà per denunciar que estan incomplint una llei del meu país que intenta protegir una llengua que s’acaba. No entraré mai més al bar de Blanes on no sabien què era un tallat, però van saber contestar en alemany el client que tenia al darrere. No podré sentir altra cosa que repulsa per aquells partits –són bàsicament dos, em sembla– que han buscat obsessivament obrir un cisma en la convivència social i lingüística d’aquest nostre país a través de la demagògia i la mentida escampats estratègicament des de Madrid, on ja fa temps van decidir muntar un ventilador que només saben alimentar de porqueria. No em convençaran absolutament de res, tota aquesta gent, mentre no em demostrin que la seva defensa de la convivència lingüística passa per garantir la presència del català exactament en les mateixes condicions en què el castellà és present a totes les administracions, a les ràdios, a les televisions i als diaris que ens mirem cada dia i a una immensa majoria d’establiments comercials d’aquest país. I si es pensen que som tan ingenus que el mateix dia de la loteria poden decidir apunyalar-nos pel darrere pensant que no estarem al cas, s’equivoquen. I molt. En el fons, això no demostra res més que la por que ens tenen, i de com arriben a ser de covards.

Ei!, però a tots vosaltres bon Nadal, gent.