Per pensar-hi una mica

[Article publicat a EL 9 NOU el 26.11.10]

La jornada de reflexió és a les eleccions el que el piquet informatiu a una vaga general: una cosa que entenc cada vegada menys. No crec que aquest 27 de novembre ningú es tanqui a casa ni que sigui cinc minuts a analitzar els missatges rebuts aquests dies abans de decidir el sentit del seu vot, si és que n’hi troba algun. Com tampoc que el dia de reflexió sigui l’únic en quatre anys que els caps de llista surtin a comprar el diari i aprofitin per relaxar-se i passejar amb la família. Si fos així ja faria temps que no en tindrien.

Però és el que tocarà explicar. Com la foto de La Vanguardia que, com sempre, diumenge convertirà en notícia la seva pròpia portada i veurem on han posat (*) aquesta vegada els candidats sobre els quals haurem de reflexionar.

Una jornada de reflexió vol dir fora consignes, però dissabte els diaris aniran plens dels actes del tancament de campanya. Les webs oficials dels candidats aniran plens de vídeos amb les últimes intervencions, per si de cas amb data de divendres, de manera que hi podrem sentir coses fins i tot d’abans que fossin dites. I els facebooks i els twitters i els mòbils s’inundaran de missatges dient que “no ho digueu gaire a ningú, però feu córrer que s’ha de votar el nostre” –“la nostra”, si és ella–, que és una manera d’aportar nous elements a la reflexió.

Però clar, està prohibit demanar el vot. De manera que si algú és interceptat mirant-se un cartell electoral amb l’excusa que reflexiona podrà ser arrestat fins diumenge al vespre.

La veritable reflexió la faríem si la vigília de les eleccions algú ens fes saltar el diferencial de la societat de la informació i ens quedéssim sense teles, ni diaris, ni ràdios, ni internet, ni mòbils. Però llavors, com que hauríem d’anar a passeig, ens hi trobaríem els candidats tornant de comprar el diari i segur que ens invitarien a xocolata desfeta. I un xurro.

*[Si s’entén ‘posar’ en la seva accepció artística, millor. Si no, és igual. També funciona].