L'any que ve serà millor

[Article publicat a EL 9 NOU el 31.12.10]

Una vegada em van regalar un calendari d’aquests de sobretaula que et va desglossant la llei de Murphy un tros cada dia. Me’n vaig aplicar una que no sé si hi sortia, però que vindria a ser: “Si endreces massa bé una cosa pensant que després et serà més fàcil trobar-la, la perdràs”. Ho dic perquè el calendari era de 1985 i em va aparèixer la setmana passada enterrat al fons d’un armari. No m’atreveixo a dir que l’hi endrecés, tampoc. Està intacte. I després d’una primera repassada alt per alt, la llei de Murphy també.

Per exemple, del 31 de desembre diu una cosa la mar d’encoratjadora: “L’any passat va ser millor”. Tenint en compte que el 1984 havia d’acabar el món segons George Orwell, vist un any després no només havia estat millor, sinó extraordinari.

No sé si avui encara en corre cap, de calendari d’aquests, i quina és la frase que el tanca. Però si el de 2011 diu el mateix que el de 1985, tot apunta que ho tornarà a endevinar. I això que el 2010 no haurà estat, precisament, un any per recordar. Se’ns en va amb el 4 a 0 del Catalunya-Hondures i amb el 5 a 0 del Barça-Madrid, però també amb la sentència de l’Estatut, la de la immersió lingüística i el ressò d’una manifestació sobiranista que a hores d’ara ja no ressona gaire enlloc.

I se’ns en va, també, carregat de deutes i d’hipoteques que no sembla que l’any que ve puguem saldar. Ja serà molt que no continuem caient pel pou i notem d’una vegada que ja toquem fons. Que no cal gratar, tampoc, i que posant-hi una mica de la nostra part podem començar a grimpar. O sigui que el primer desig per al nou any és que ens sentim capaços de superar-lo i d’ajudar-nos tots plegats a posar-nos-ho fàcil.

Orwell també deia que la manera més ràpida d’acabar una guerra és perdent-la. [No crec que hi hagués de rumiar gaire, tampoc]. Ens hi han convidat sovint, aquest 2010, a fer-ho. Però els anys nous serveixen per fer néixer noves il·lusions i procurar que durin. Doncs això: ànims, i feliç 2011!