4.4.08

Cap a la sociovergència


Si la Moreneta no hi posa remei a curt termini, omplint el pantà de Sau fins al 40% abans del 30 de juny, aquest país camina cap a la sociovergència. Aquesta setmana, algú que tenia motius per explicar-m'ho en primera persona (i que no és de la comarca) em va dir que a la gent d'ICV els consta que hi ha una campanya orquestrada des d'un important grup de comunicació, que es diu Godó, i determinats sectors econòmics del país per destrossar el govern d'Entesa i induir a la creació d'un govern entre socialistes i convergents (i unionistes, per extensió). Això passa per contribuir al desgast dels càrrecs d'ICV dins del govern i també havia de passar per fer-ho amb els d'ERC, cosa que no ha calgut perquè abans de posar-s'hi ERC ja s'ha posat a caminar sola cap a la seva autodestrucció (si més no com a partit de govern). Només cal veure com tenen resolta, de moment, la configuració de candidatures per a la successió de Carod-Rovira. Fem una llista amb els cinc noms més coneguts d'ERC i els trobareu tots, barallats entre ells, a la primera línia per agafar el relleu del partit. I a sobre predicant tots ells renovació i unitat. Just el que calia.
Aquesta teoria de la sociovergència parteix de la base que les accions de govern més controvertides han tocat, fins ara, als departaments dirigits des d'ICV, i en tots els casos s'han magnificat les polèmiques que hi ha hagut mentre s'han minimitzat els èxits com, per exemple, la gestió sobre habitatge públic i les facilitats per promocionar-ne des dels ajuntaments, que ha estat la millor -reconegut pràcticament per tothom- dels últims 30 anys en aquest país.
Va començar el conseller Saura amb la polèmica amb els Mossos, els maltractaments a comissaria, l'ús d'armes no reglamentàries i la instal·lació de càmeres. No se n'ha parlat mai més, com si amb tots els anys de desplagament de policia autonòmica, les seves inèrcies i els seus hàbits de treball només haguéssin fugit de mare un parell de mesos. Va continuar amb la mesura dels 80 km/h als accessos a Barcelona: una mesura senzillíssimia, efectiva -fins i tot els gruistes que recollien cotxes abonyegats a les rondes diuen que tenen un 20% menys de feina-, pedaògica i eficient, però que va treure de polleguera alguns lobis molt concrets per desafiar un sistema intocable, i que de fet han tocat en moltes àrees urbanes d'Europa. Està contrastat: passar de 120 a 100 km/h vol dir generar un 20% menys de contaminació. Ja està.
I ara la crisi de l'aigua, amb el conseller Baltasar arraconat fins a la solitud del proscrit, també pels seus propis socis de govern. El que em sap més greu, però -i alhora el més revelador-, és que quan se li demana la dimissió no és tant per la mala gestió que hagi pogut fer de tot plegat, sinó simplement per haver reconegut públicament que s'havia pactat amb el Ministeri de Medi Ambient de Madrid que no es parlaria del trasvasasament del Segre fins després de les eleccions. O sigui que, dient això, el que en realitat els ha fet el conseller és trair els interessos gremials de la banda d'hipòcrites, començant per exconsellers de CiU, que s'han afartat de fer exactament el mateix per assegurar-se el càrrec quan els convenia, i que ara es presten a donar de lliçons d'integritat per dir que ells mai no ho farien.
L'únic que no farien mai, en tot cas, és admetre-ho. Perquè els continua faltant és le sensatesa de reconèixer que, molt sovint, la política també és això: una porqueria. Precisament per culpa seva.

3 comentaris:

  1. Xevi,
    Un dels motius pels quals també es demana la dimissió del conseller Baltasar és per haver mentit al Parlament; i indirectament ell mateix va reconèixer posteriorment la mentida.
    Més que el fet d'haver pactat o no amb el PSOE per callar fins haver passat les eleccions, per mi és mes greu haver mentit al Parlament. Potser és una qüestió de principis...

    ResponElimina
  2. Hola, Carles!
    Gràcies pel comentari. Fixa't, però, que jo no dic que no faltin motius per demanar, des del legítim interès partidista, la dimissió del conseller Baltasar per la manera com ha portat la crisi, sobretot al començament, i que segurament l'ha desbordat. I és potser a causa d'aquest desbordament que ha acabat explicant coses que un bon polític es guardaria prou d'explicar mai. Del que em queixo és que, a jutjar per les reaccions fins i tot de CiU, hagi acabat essent més greu el pacte secret amb Madrid que la gestió prèvia de la crisi. Fa molts anys que els interessos electoralistes mouen absolutament tots els partits, i fa els mateixos anys que tothom ho sap. Menys els partits, pel que sembla.
    Bon cap de setmana!

    ResponElimina
  3. És curiós, fins i tot abans de setmana santa i de l'anunci de la conselleria, el periòdico ja havia trobat unes misterioses estaques a la cerdanya que ja aixecaven sospites. És més curiosa i sospitosa encara la presència de càmeres en aquests terrenys per un estudi topogràfic per projectar el famós projecte.

    ResponElimina

Bloc anul·lat

El bloc continua derivat a: xevibardolet.wordpress.com xbardolet.blog.cat