18.5.08

Ascó


Quan estudies la carrera de periodisme, o almenys quan jo la vaig fer, un dels temes que t'ensenyen és la mediatització. És a dir, la idea que moltes de les notícies que són notícia, ho són en la mesura que els mitjans focalitzen tot l'interès en un determinat tema, fins que els propis mitjans consideren que s'ha gastat i no en fan més cas. Cosa que no vol dir que el tema, per ell mateix, hagi desaparegut. Per aquesta mateixa regla, una mateixa notícia que en un determinat moment pot obrir una portada, en un altre moment, tot i ser exactament la mateixa notícia, pot veure's reduïda a un petit breu a les pàgines d'interior.

Des de fa temps estem mediatitzats per l'aigua, la Moreneta, l'estat dels pantans, les pluges i la sequera. L'altre dia, en Toni Llach, alcalde de Roda de Ter, deia en una tertúlia d'EL 9 TV que un país que cada dia dedica el mateix temps als homes del temps que als telenotícies (no és ben bé així, però com a caricatura s'entén) no se'l pot considerar un país normal.

Jo tampoc considero normal que l'últim incident nuclear que hem tingut a Catalunya, amb la fuita de partícules contaminades de la central d'Ascó, no hagi rebut la consideració d'escàndol nacional, més o menys com el que tenia de nacional l'emergència per la sequera el dia que ho va proclamar el conseller Baltasar. Haver hagut de saber que una fuita contaminada d'una nuclear ha estat 750 vegades més important del que s'havia anunciat, i que algú va intentar dissimular-ho anulant manualment els automatismes que havien d'activar una ventilació d'emergència, és gravíssim.

Per molt que l'excusa sigui que en cap cas no hi hagut la més mínima amenaça per a la salut de ningú, ja que els nivells i protocols de control són extrems, la desídia, o inexperiència, o irresponsabilitat que delata aquest incident és prou greu com per tenir la consideració d'escàndol en un tema tan delicat -i arriscat- com és el de l'energia nuclear. I no sé fins a quin punt aquest tema s'ha mediatitzat tan com caldria. Si la multa final acaba essent menor que el cost que hauria tingut parar la planta per resoldre el problema, de poc servirà.

Si del que es tracta és de fer llista dels veritables temes d'interès, Birmània i la Xina han pogut molt més. I ara estem tots pendents de quan els pantants de les conques internes arribaran al 35%. De moment la cosa promet, perquè mentre escric aquestes ratlles, a fora està plovent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada