Quan era petit jugava a futbol a l'equip del Sagrats Cors de Torelló. Teníem un entrenador que es deia, i encara s'ho diu, Joaquim, i recordo que l'única consigna que ens donava durant els partits era "nanti, nanti". I com que hi anàvem, vam arribar a quedar tercers. Jo era bastant dolent, però picava córners i faltes amb barrera i alguna la ficava a dins.
El Barça acaba un cicle i entre altres coses canviarà d'entrenador. Em sap greu, però en Rijkaard ha perdut l'autoritat, si és que mai l'ha tingut, i el Barça s'ha acabat quan els jugadors han deixat d'aplicar-se el "nanti, nanti" que quan devien avenir-se una mica més els devia sortir sense que en Rijkaard els ho hagués de dir.
Per això penso que si realment fan nou el Barça de dalt a baix, l'entrenador és el de menys. En Rijkaard els podria tornar a dir "nanti, nanti" i ho rebrien com una cosa nova, il·lusionant, engrescadora, original. Potser fins i tot s'ho creurien i no caurien en els vicis de l'equip actual, entre altres coses perquè pràcticament cap d'ells n'hauria format part. I en Rijkkard, sense haver de fer gaire res, continuaria semblant un paio elegant, glamorós i fins i tot bon entrenador.
No sé si ho és ni m'importa gaire.
Tinc un amic que cada vegada que el Barça perd un títol no s'amoïna el més mínim. Diu que de fet, mai, quan n'han guanyat algun, cap dels jugadors li ha enviat un adhesiu o se li ha acostat fins a casa per agrair-li el suport o, simplement, que com a equip li caiguin bé. És més, està convençut que absolutament ningú del Barça té constància que ell en sigui un seguidor. O sigui que, en definitiva, no n'hi ha per tant, i ja s'ho faran.
Dilluns dedicaré un post al Consell Comarcal. No importa a ningú, però és més important.
P.D. El nom de Rijkaard segur que l'he llegit, els últims cinc anys, una mitjana de dos cops per dia, però sempre em passa que quan l'he d'escriure m'he d'assegurar com va. Tot això que m'estalviaré amb en Guardiola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada