28.5.08

Pla Únic de Serveis i menys obres

Acabo d'arribar d'un acte molt maco: la presentació, sobretot a la gent gran de Sant Pere, del nou equipament de Les Monges, que es posarà en marxa aquest juliol i que atendrà els nostres avis amb un centre de dia, un centre de serveis (fisioteràpia, menjador, perruqueria, podologia, ...), el casal d'avis i els pisos tutelats, tot en un sol complex que quedarà connectat a través d'un pati interior. Arriba després de molts anys de treballar-hi i amb la il·lusió, compartida per tot el poble, de donar a la nostra gent gran l'atenció que mereix i, sobretot, gaudir d'aquesta última etapa amb la millor qualitat de vida possible.
La posada en marxa d'un equipament com aquest, però, és paradigmàtic de quin és el nostre model de societat actual i de quina manera les administracions han de donar resposta a les necessitats d'avui. I confirma, penso, que els serveis a les persones, entesos com l'atenció personal, subjectiva i directa cap a elles, és el principal repte de futur (i gairebé de present) que ens hem de plantejar tots plegats.

Tenia al cap, mentre escoltava la directora del centre, la xerrada de l'altre dia sobre la llei de Dependència, que la gent d'Entesa vam fer a Arenys de Munt. I hi tenia molt especialment les paraules de Josep Comellas, exalcalde de Santa Coloma de Cervelló, que tot i aplaudir la llei es demanava, molt sensatament, com es cobririen els costos que representa mantenir un estat del benestar cada vegada més car, en la mesura que és cada vegada més gent, i més gran, la que el necessita.

D'on han de sortir, els diners? De la Seguretat Social? De més impostos? (Ens podem queixar tant com vulguem, però la pressió fiscal a l'Estat espanyol continua estant 8 i 9 punts per sota de països com França i Alemanya) I d'on surten els recursos, immersos com estem en un cicle de crisi econòmica que encara no ha tocat fons i que no haurà remuntat, diuen els experts, fins al 2015?

Als ajuntaments se'ns convoca, periòdicament, al principal paquet de subvencions de la Generalitat, que és el PUOSC. Vol dir Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya. A través d'aquest pla, i al llarg de molts anys, molts ajuntaments hem pogut progressar amb l'impuls d'infrastructures: pavellons, centres cívics, xarxes d'aigua, urbanizació de carrers i places, complexos esportius, ... Per dir-ho fàcil, hem estat d'obres per construir pobles que estaven carregats, a finals dels setanta, de moltes mancances en allò que els era bàsic.

Potser que, a partir d'ara, ens plantegem que en el PUOSC de la Generalitat, la "o" de les obres acabi essent més petita i la "s" de serveis representi una inversió molt més important -perquè ho és- per mantenir els serveis socials que estem prestant -i haurem de prestar cada vegada més- des dels municipis a la nostra gent. Ara que els nostres pobles ja estan equipats per poder-hi fer vida, toca invertir en la vida mateixa, i en fer-la el millor possible, personalment, per a tothom.

Que no és poc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada