No sóc ni de Convergència ni d'Unió, però com que sí que sóc perio-dista trobo que és notícia que m'hagi arribat a les mans una entrevista amb l'exalcalde de Vic Jacint Codina. Em sembla que deu ser la primera des de les eleccions municipals. Més o menys ara en fa un any, d'això. I per tant, vol dir que fa una mica més que, després d'un procés especialment tens per configurar la candidatura, va decidir plegar i no tornar-se a presentar.
L'entrevista surt a Relleu, la revista que edita la fundació del mateix nom i que és hereva del Grup d'Estudis Nacionalistes (GEN), nascut a l'òrbita de CiU l'any 1983. A la seva web pensava que l'hi tindrien penjada, però no és el cas. O sigui que t'hauràs de creure el resum que en faig, que té algunes coses interessants. Són 9 pàgines (agraïdes de llegir, per espaioses), i com passa sempre que es parla de Vic i de política en l'última dècada, els grans temes són la immigració, el model Vic i la Plataforma per Catalunya.
El més periodístic de tot, si es pot dir així, és quan parla del seu govern municipal i el compara amb l'actual. Recorda que ell ha estat alcalde de Vic governant durant 12 anys sense majoria absoluta, pèro "sempre amb un consens ampli. Això és bo perquè obliga a dialogar molt i a dialogar continuadament". I quan se li demana, amb el pretext del model Vic, si aquest consens es manté, diu que "bé, a nivell de l'Ajuntament actualment hi ha un tripartit, però no sé si això equival a consens. Personalment, no acabo de veure cap a on es vol anar. El simple fet d'estar junts per governar no garanteix l'existència d'aquest consens".
També m'ha fet gràcia el resum que fa de la seva experiència de 16 anys com a diputat provincial per Barcelona: "A la Diputació de Barcelona haig de dir que no hi anava a fer política, sinó a buscar diners". I que, com que hi va acabar fent amics, quan va haver-hi el canvi de govern a la Generalitat tampoc va tenir massa problemes: "gairebé tots venien de la Diputació".
L'entrevista, dins del to general de la revista que trepitja sovint la ratlla de la filosofia, inclou altres reflexions sobre la política, el país, la vegueria de l'Alt Ter -que defensa- i els valors. I és taxatiu quan diu que no creu en les joventuts dels partits, "perquè s'acostumen al poder des del primer moment i se'ls ensenya més a moure's a l'entorn dels aparells dels partits que no pas a pensar per ells mateixos". No sóc ni de Convergència ni d'Unió, però em sembla que té, com a mínim, una mica de raó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada